Aun existe bondad en este mundo. Estamos acostumbrados a las malas noticias, las buenas simplemente parecen no ser noticias.

En general, la mayor parte de noticias nos transmiten sentimientos de maldad, soledad, impotencia, rabia, ira, etc. El mundo se mueve a la caza de la sensación del momento, parece movido por unos hilos controlados por los corruptos y los delincuentes de guante blanco.

De vez en cuando, alguien nos recuerda que este mundo es maravilloso y que aún existen buenas personas.
Aquellas que lo hacen todo por los demás sin esperar nada a cambio, sin egoismos ni pretensiones más allá de hacer el bien para aquellos que han tenido la mala suerte de nacer en familias pobres o sin muchos recursos.

Este es el ejemplo de Xiaoying Lou, que actualmente tiene 88 años y una insuficiencia renal.

Esta gran mujer, junto con su marido, ha dedicado toda su vida a reciclar basura para poder vivir.

En el 1972 en Jinhua, al este de la provincia de Zhejiang, encontró entre la basura a una niña negra abandonada. Se hizo cargo de ella, porque de lo contrario pensó que: “hubiera muerto en el caso de haberla dejado allí”. Esa fué la primera de los 30 niños que esta mujer china recogió de la calle para evitar que murieran. Parte de la familia de la mujer se hizo cargo de los niños.

Esta claro que esta mujer también nació en una familia con pocos recursos, pero la vida la educó para albergar en el sí de su pecho un gran corazón. A sus 88 años su cuerpo ya está cansado, fatigado de ver tantas injusticias, agrietado por el esfuerzo de una vida dedicada a los demás.
Aun sin medios esta mujer ha ayudado a vivir a 30 personas que nacieron en la miseria como ella.
Este es un valor que nadie puede quitarle, ni con crisis ni sin ella.

Demos gracias porque aun existe buena gente en este mundo.

Encara hi ha bondat en aquest món. Estem acostumats a les males notícies, les bones simplement semblen no ser notícies.

En general, la major part de notícies ens transmeten sentiments de maldat, solitud, impotència, ràbia, ira, etc. El món es mou a la caça de la sensació del moment, sembla mogut per uns fils controlats pels corruptes i els delinqüents de guant blanc.

De tant en tant, algú ens recorda que aquest món és meravellós i que encara hi ha bones persones.
Aquelles que ho fan tot pels altres sense esperar res a canvi, sense egoismes ni pretensions més enllà de fer el bé per a aquells que han tingut la mala sort de néixer en famílies pobres o sense molts recursos.

Aquest és l’exemple de Xiaoying Lou, que actualment té 88 anys i una insuficiència renal.

Aquesta gran dona, amb el seu marit, ha dedicat tota la seva vida a reciclar escombraries per poder viure.

Al 1972 a Jinhua, a l’est de la província de Zhejiang, va trobar entre les escombraries a una nena negra abandonada. Es va fer càrrec d’ella, perquè si no va pensar que: “hagués mort en el cas d’haver deixat allà”. Aquesta va ser la primera dels 30 nens que aquesta dona xinesa va recollir del carrer per evitar que morissin. Part de la família de la dona es va fer càrrec dels nens.

Aquesta clar que aquesta dona també va néixer en una família amb pocs recursos, però la vida la va educar per albergar en el si del seu pit un gran cor. Als seus 88 anys el seu cos ja està cansat, fatigat de veure tantes injustícies, esquerdat per l’esforç d’una vida dedicada als altres.
Fins i tot sense mitjans aquesta dona ha ajudat a viure a 30 persones que van néixer en la misèria com ella.
Aquest és un valor que ningú pot llevar-li, ni amb crisi ni sense.

Donem gràcies perquè encara hi ha bona gent en aquest món.